-A tot Žsser l'espera la Terra Inh˜spita. êtram, ha arribat el moment d'anar-la buscar.
Els ulls de l'anciˆ infonien seguretat i no deixaven entreveure el dubte. Aquella sent�ncia no tenia r�plica.
-El rictus s'ha perpetuat des d'abans que l'home fos i tu, êtram, no en pots ser l'excepci— Ðli va posar la mˆ molsuda a l'espatllaÐ. Jo la vaig assolir igual que ho van fer els ancestres. Igual que ho van fer els ancestres dels ancestres. VŽs-hi!